miércoles, 18 de febrero de 2015

20 ANYS DE BOTERS DE MAR, per Pere Tapies

Dies 14  i 15   Febrer.

20   ANYS    DE   BOTERS   DE  MAR
Cels grisos i  núvols estellosos, però la pluja  sembla que no estarà present. Una pena que el Sol  no pugui treure el cap,perquè a la Plaça de la Vila, quan les colles  inicien la croada  i encortinen  batalles ensucrades, la pols del caramel  esberlat  junt amb la llum del sol  fan un polsim de calitges  llamineres que encenen els cors dels comparses i la gent que mira.
Un estol de colors  i  corrues  omplen les places i els carrers de Vilanova: són les Comparses.
Com l´ any passat  la Bota dels Petits Boters , plena de nens i nenes desperta  calidesa i  augura un bon futur pels  “Boters de Mar“.
La casa del Pere Tapias a  la Rambla de la Pau, es lloc de trobada i al mateix temps  espai  per recuperar forces.
Mes tard a l´ “Hotel  Cèsar”, seu de la colla, es degusta,  amb gana i ànsia una bona xatonada, banyada  amb vins i caves.
Els boters d´ honor d´ aquest any son:  Esteve Robira , director de la sèrie de TV3 “La Riera “,  Angel  Llacer, actor i Eduard  Pujol, director de RAC 1  
La Maria de la Pau  Huguet, botera d´ honor, condueix l´acte amb la professionalitat  d´una gran presentadora. El  Pere Tapias posa en solfa als convidats fent que... al tercer glop de vi, tots els presents cridin “si, ja ho son“.
Després la tarda s´esmuny, regalant alguns moments de sol. Al saló de l´Hotel s´inicia el  ball , qui mes, qui menys belluga el cul i les natges al ritme de la música que sona. Els nens i les nenes juguen a corre i parar. Entre  cadires. I taules . Les ampolles de cava que es van buidant sense pressa, amb parsimònia. 

Amb  motiu dels  20  anys dels Boters de Mar, transcric un fragment d´ un poeta persa “Hafiz”, amant dels amants i sobretot del vi.

   Si os plau, la copa plena fins dalt
es  el que mes estimo !.
Em carreguen els prudents, els sensats,
tot   ho sotmeten a les regles,.
jo  prefereixo  anar  rodolant  per la vida,
sense posar fre, ni  calvari  a la meva raó.
Si  os plau, la copa plena  fins dalt,
es  el que mes estimo !    
       
Salutacions.
Pere Tàpies